Llotgeta antigaL’Ajuntament de Rocafort ha adquirit dos documents històrics referits a la població (S.XVII), que parlen de diversos veïns i/o senyors.

Un que tracta sobre uns censals de Joseph Estelles i l’altre sobre títols i autos del Patronat del Convent.

Article de Juan Pérez Navarro al Llibre de Festes 2014 (pàg. 8 i s.s.):

– El llibre dels títols i autos del Convent està compost de diferents documents,  uns en llatí,  altres en valencià i altres en castellà, que tracten del Patronat del Convent.

El Convent donà a Joan Baptista Català i a sa muller Maria Ribot dit Patronat el 26 de setembre de 1609. (Desprès ho refrenda a Maria Ribot vidua de Joan Baptista Català al 1632).
Frai Gerònim Cantò, Prior Provincial de la Orde de Sant Agustí, que en el Capítol Ple celebrat a Valencia al Convent de Sant Agustí, dona llicencia autoritat i potestat per a que el Prior i religiosos del Convent de San Sebastià de Rocafort puguen donar la Capella Major (altar major) als Il.lustres Senyors, En Joan Bautista Català i Na Maria Ribot.

El 24 d’Agost de 1656, en escriptura davant Antonio Marí deixen posar la cadira a En Miquel Català, fill dels anteriors, “una cadira de fusta ab el respalle i braços a modo de la cadira del cor en que están esculpides les armes de Don Miguel Català, està en la capella arrimada a un pilar en la part dreta a la part de la epistola”. Es conservà fins a la Guerra Civil.

En Miquel Català diu que En Gaspar Juan Ribot el seu rebesavi al seu últim testament de 7 d’octubre de 1601 davant
el notari Nofre Atelet de Solsona instituí un primogenitura que la seua propietat importara més de 50.000
ducats consistent en la casa Major i en altra que està al lloc de Rocafort, en un hort i devesa, 45 cafissades de terra en dita horta i la de Godella, en altres cases i cens a València que per la manca de successió d’esta casa, vol que
succeïsca en ella el Convent de San Sebastià.

“Lo que hizo por la gran devoción y amor que tenia a los religiosos de dicho Convento, que era tan notorio que habiendole desamparado los religiosos que lo habitaban por la calamidad de los tiempos y haberse cahido y desplomado el quarto en que esta la celda prioral… que muy a costas suyas reedificó lo cahido y dio rentas y limosnas para que los padres de esta Sagrada Religion se pudieran restituir como restituyeron el Convento todos sus sucesores los que han continuado la misma devocion como acreditan las rentas que posee el Convento”.

Guillem Gonyalons, “Prior principal de los Reynos de la Corona de Aragón de la Orden de San Agustín”, dona llicència , facultat i decret al Pare Prior i Religiosos del Convent de San Sebastià de Rocafor per a que puguen tractar, obligar i concordar amb Miquel Català en tot lo tocant als censos, porta data de 28 d’Abril de 1681 En Miquel Català cedix
censals a favor del Convent per a que celebren misses dècimes tots els diumenges, festius i dissabtes, data del 4 de setembre de 1689. 

En 1701 en altre document…”cargaments de censals de 30 lliures a favor de dit Convent per tres aniversaris en la conmemoració del dia de difunts… dels quals carregaments es seguix al Convent el poder viure la comunitat en decencia i honoríficament lo que no podría fer sens ell.

Com també haber gastat de son diners moltes cantitats en obres en lo reparo y lluisment de dit nostre Convent que estaría indecent y casi inhabitable per no tenir efectes bastans per acudir al reparo y conservació de aquell y finalment atenent i considerant la molta y gran indecensia en que esta la habitació y hospici de Nostre Señor Deu Jesuchrist per falta de Sagrari… Don Miguel Català atenent a la gran falta i a una fábrica tan forçosa… ha fet i fabricat de peu a ses costes un Sagrari en lo qual i ab molta veneracio y reverencia puga estar custodit y collocat sa Divina Magestat”. Seria l’altar Major.

Com desprès sabem el Patronat del Convent es motiu de juí, entre 1683-84, per tant com Balthasar Julià y Muñoz Senyor de Godella, Rocafort i el Pujol, Baró de Benidoleig de l’Orde de Nostra Senyora de Montesa, tracta de excluir a Miquel Català del Patronat de dit Convent.

El plet es va resoldre a favor de Miquel Català “porque el Sr. Gomet, gran legista, le desengañó i le dixo que por la inmemorial de no haber en jamás pagado al Convento” sentencià a favor del Convent i en contra de Balthasar Julian

Seguirem estudiant els documents d’estos llibres en pròxims escrits.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.